dimecres, 17 de febrer del 2010

Comentari de text ( pàgina 92 )


Biografia:

Sir Karl Raimund Popper ( Imperi austrohongarès 1902 - Londres, Anglaterra 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.

Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Idees principals:
L'autor en fa una constrastació amb l'experiència de diferents fets, tambè parla sobre el enunciats cientifics mai es poden considerar verdaders si no que més endevant aquest enunciat pot ser falsat per un d'altre que ho falsi.

Títol :

Una veritat temporal.

Anàlisi del text:

En aquest text l'autor ens fa una critica sobre el pensament inductiu, ja que ens diu que una llei científica pot ser verificada però mai deixara de banda la possibilitat de ser falsada, aixi també ens diu que no troba cap justificacio de pasar de ser un enunciat particular a que pasi a ser un de universal. Aqui l'autor ens fa una especie de reflexió i ens explica amb el que esta en desacord; i que acaba dient-nos que tota llei científica ha de ser falsada ja que segons popper no hi ha fets sense teoria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada