Activitat inicial.

1-Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.
És l'estudi d'una varietat de problemes fonamentals sobre qüestions com l'existència, el coneixement, la veritat, la moral, la bellesa, la ment i el llenguatge.

2-Quins temes tracta?
No en tracta un de concret.

3-Qui era Sòcrates? Què en saps?
Va ser un foilosof grec.

4-Quan va sorgir el pensament occidennsament occidental?
S.VA.C

5- Perquè existim?
Som fruit de un conyunt de casualitats i estem en el lloc adequate al moment adequats.

6- Perquè existeix la política?
Per mantener un status quo.

7- Creus que t'has de comportar seguint uns valors?
Per ser tu mateix tens que tenir el teus propis valors.

8- Creus que ets un bon ciutadà? Raona la resposta.
Soc un ciutadà normal no soc el millor pero mai he infringit cap llei.

9- Esmenta 5 filòsofs.
Kant
Descartes
Plato
Aristòtil
Sòcrates

10- Perquè l'ésser humà necessita la cultura? Per saber n’on venim cap on anem, ja que sense cultura no hi ha saber, sense saber no hi ha res.

11- Som lliures? És una llibertat limitada per les lleis ja que on comença la teva llibertat acaba la la meva.

12- Que es la bellesa?
És un sentiment abstracte que condiciona molt la societat actual.

Comentari de text

1- Idees principals
Aquest text afirma que la filosofia no es basa en una sèrie de enunciats, si nó que la seva funció es aclarir enunciats.

2- Títol
El que fa la filosofia.

3- Quina és la funció de la filosofia en el text?
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los.

4- Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Fa aquesta afirmació ja que la filosofia no és teoria, si no un aclariment.

4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase:
-La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.-

En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los, es a dir, que la filosofia no és una teoria.
L’autor afirma que és una activitat perque, com diu la seva definició de com és la filosofia, intenta aclarir un dubte.
En aquesta frase l’autor vol deixar clar el que la filosofia té una tasca lògica.
5- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres mètodes.
L’autor defensaestà defensant el mètode analiticolingüístic perque vol deixar clar quina funció fa la filosofia.
Aquest text es podria relacionar amb el mètode hermenèutic perque interpreta el text, i li dona sentit.
Però tambe te ralació am el mètode trascendental ja que busca les condicions que fan possible que puguem ser d’una manera, i en el text, la filosofia deixa clar els pensaments de les persones, tambe defineix coms som.

Definicions

Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, es pregunta només el què de les coses.

Tècnica: Saber com fer certes activitats i es considera una aplicació de les ciències.

Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.

Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.

Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.

Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments, no a fets de l’experiència.

Mètode: és la manera de resoldre una pregunta o una incògnita ja sigui filosòfica o científica orientada a la consecusió d’un fi.

Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.

Inducció completa: es recolza en comprovacions individuals i arriba a un llei general perquè no observa la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.

Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.

Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: Mètode filosòfic que considera que els sentits són la font de coneixement.

Racionalisme: Mètode filosòfic que separa experipencia i raó, i considera que la raó és més important.

Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: Hermenèutica (art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos) que no posa normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.

Metafísica: tipus de la filosofia teòrica que parla sobre els objectes que van més enllà dels sentits.