Autor i la seva relació amb el nazisme:
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.
Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg). Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
La polèmica sobre "nazisme" de Heidegger és oberta; la qüestió de la seva "nazisme" de voler anar més enllà i més ençà dels nazis al comprendre i reflexionar sobre el seu pensar, com un pensar en el qual el bloqueig axiológic posa un límit a l'horitzó del seu pensar meditatiu, allò pel que no pensa el seu pensament, la no tematització en el seu pensament de zones del seu context, el que no observa que no observa (punt cec), el no pensa que no pensa.
Idees del text :
La veritat la tracta com allò cert, una cosa que pot ser comprovada, mitjançant la realitat, allò que tindra que concordar amb la realitat i l'enunciat.
Titol:
La veritat, l'únic cert.
Estats de seguretat respecte a la veritat i anàlisis :
L'estat de seguretat que ens mostra l'autor és de estat de certesa subjectiva, ja que la ment admet un judici sense poder admetre cap altre possibilitat d'equivocació. Es contrasta clarament amb l'estat de dubte perquè aquest estat és el de dubtar sobre una cosa que no es sap si és de certa o no ho és; ja que les idees que ens proporcionen no acaben de transmetre'ns la confiança completa per poder creure en A o en B.
L'autor en aquest text intenta de trobar un equilibri entre idealisme i realisme ja que ens proposa que la consciència és l'entrada de tot coneixement, però també ens diu que l'objecte no s'adapten al subjecte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada