EPICUR

Segons Epicur, la feliçitat existeix gracias a l'infelicitat, ja que si estiguesim sempre en un mateix estat d'anim la felicitat no hi existiria ya que nomes es coneixeria un estat d'anim, podem dir que no hi ha ying sense yang.

Epicur defen l’Hedonisme, comparantlo amb els cinics no tenen res a veure ja que el cinics defensens la llibertat radical i que ah de viure segons la naturalesa el que ve a ser fer vida normal sense pensar ni re al teu albir i en Calvi el que Epicur diu es que s’ha de calcular la vida pera conseguir el Maxim plaer possible.

Titol: Sense una pauta fixa.

SARTRE

Preguntes sobre Sartre:

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.


6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.


7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?

10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.

12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica

14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat

16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble

17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.

18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."

19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.

20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

Definicions

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

Un Dilema Hipotétic

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

 - En un principi no esta bé legalment parlant de robar el medicament, pero esta clar que es preferible robar el medicament a que la teva dona mori.

Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?

 - Esta clar que si ho hauría de fer ja que és una persona que vulgui ell o no a viscut moments amb ella, ell no es responsabla de que l'hi passi a la seva dona, perque ell no te culpa de res pero si que ho faria ja que si no ho fa sentira remordiments de poder salvar la vida a una persona que coneixes a deixarla morir.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?

 - Penso que si, ja que tot esser huma te el mateix dret, pero esta clar que no posaras el mateix enfasi per una persona desconeguda a una que no coneixes.

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

-Ho hauria de fer, pero no ho faria ja que es jugaria pagar una multa per una persona que no coneix.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

-  Depen que ha de fer, si que ho hauria de fer pero l'esser huma és egoista per naturalesa, aixi que sempre mirara per ell i per els seus, si pot ajudar pero no fer qualsevol cosa

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

- No ja que el creador de la medicina l'hi nega la venda d'aquesta ja que vol juanyar diners, potser sigui moralment dolent per la legislació però jo penso que la llei es per seguirla a no ser que com ultima instancia tinguis que fer una cosa que tu no acceptis com moral.

Pg154 ex2 Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

 

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

 

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! -Dolenta

 

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? -Dolenta

 

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. -Bona

 

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. -Bona.

 

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. -Dolenta

 

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. -Mediocre

Pg. 154 ex1 Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

- Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?

Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones. - Dolenta

 

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?

Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.- Mediocre

 

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera. - Mediocre

 

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?

Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!

Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no? - Bona

pg153 ex 3: Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia.

Ningú no ha demostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.

Ad ignorantiam.

 

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.

Ad ignoratiam.

 

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.

Argument circular.

 

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.

Ex populo.

 

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera.

Ad hominem

 

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?

Ad hominem

 

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.

Argument del pendent relliscós

 

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.

Argument de la causa falsa.

Definicions del Tema 6

-Animal cultural: és la denominació de que l’èsser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biologica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , l'art ...

-Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

-Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

-Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

-Estat de natura: És el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho es tranforma en un estat civil i forma una societat.

-Guerra de tots contra tots: És un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

-Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i la seva evolució.

-Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

-Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

-Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

-Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteixen.

-Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

-Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

-Racisme: Odi envers estrangers.

-Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

-Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme

Que podem fer per conviure amb les altres cultures ?

per poder conviure les diferents cultures tenim que tenir respecte mutu i adaptar-nos al seu calendari i que ells s'adaptin al nostre.

també tindríem que relacionar-nos més amb ells i ells mes amb nosaltres perquè sembla que per ser de diferents religions, cultures... ens anem amb els nostres ja que tenim mes en comú i no es pensa que si compartíssim mes amb les altres cultures tindríem mes coneixement en general i no s'ens ficaria tant cal cap els estereotips que ens ofereixen els medis de comunicació.

Comentari de text ( pàgina 129 )

Biografia:

Ashley Montagu va néixer a Londres l'any 1905 antropòleg nacionalitzat als Estats Units. Va estudiar a la Universitat de Londres. Investigador associat, del Museu Britànic d'Història Natural (1926-1927), curador de antropologia física, (1929-1930) Benvingut Històric Museu Metge, professor adjunt d'anatomia a la Universitat de Nova York (1931-1938), professor associat d'anatomia, Hahnemann Medical College and Hospital (1938-1949), professor, New School for Social Research (1931-1959), redactor de la declaració de 1950 de la UNESCO sobre la raça titulat "La Cursa de la Qüestió" (1949-1950 ), professor visitant, (1945 Universitat de Harvard), cap del departament d'antropologia, Universitat de Rutgers (1949-1955), professor regent, de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara (1962), i professor, Universitat de Princeton (1978-1983).
Ashley Montagu no només va ser un antropòleg, sinó un escriptor . Va escriure articles i llibres que van provocar el pensament i el debat. Montagu va ser un dels primers defensors de la interacció entre gens i medi ambient,
En les seves millors obres inclou la seva tesi titulada “naixent entre els aborígens d'Austràlia” (1937), “el mite més perillós de l'home”:” la fal•làcia de la cursa” (1942),” la superioritat natural de la dona” (1953), “L'home elefant” (1971) ,” Raça i el coeficient intel•lectual” (1975), “La naturalesa de l'agressió humana” (1976), i “la deshumanització de l'home” (1983). Montagu van morir el 26 novembre 1999 a Princeton, Nova Jersey.

Idees principals:

L’esser humà necessita de la cultura per poder viure dintre d’una societat, poder integrar-se i comprendre a tots els que l’envolten ,la cultura ens estructura la vida,i això influeix en el nostre comportament tot i que puguin haver idees, creences, idiomes, sentiments... diferents. Per això podem dir que hi ha diverses cultures , ja que hi ha diversos grups humans, i cada esser s’identifica amb una.

Análisi i comparació:

Ashley ens explica que la cultura amplia la vida i la fa més rica i plena . Apareixen els dos conceptes de cultura : el material i el mental , alhora diu que nosaltres podem construir i destruir el medi . La cultura comprèn tot allò que els éssers humans han produit per adaptars-se al seu entorn físic i social . Clarament el text tracta sobre la cultura urbana (ciutat) .
Aquest fragment contrasta amb la contracultura , ja que aquest moviment de rebel·lió de la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives , no s'adapta a les reflexions de Ashley .

Comentari de text ( pàgina 130 )

Biografia:

Luis Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya, 1940) és un escriptor espanyol. Va estudiar enginyeria i econòmiques en la Universitat de Barcelona i en la de Berkeley (Estats Units). Va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya i del Col·legi d'Espanya a París. Ha col·laborat amb diaris i revistes com El País, La Vanguardia, Ajoblanco, o (en l'actualitat) esportius com Món Esportiu. Ha escrit tant en català com en castellà. També ha participat en el programa de televisió Carta blanca .

Idees del text:

En el text l'autor ens diu que la ciutat és el lloc del pensadors, intel·lectuals... i ens diu que les persones estem sotmeses a diferents termes com l'aglomeració, pero aixó tambe ens forma ja que ens diu que arribem al mon mitj fets i que la societat ens fa acabar de formar, i que segons quines idees tinguem ens fara ser d'una forma o d'altre.

Anàlisis i comparació:

Aquest text pertany a la teoria contractualista que afirma que l'ésser humà no és sociable per naturalesa , es a dir , és una construcció artificial , aquesta teoria es diferencia de la teoria de la sociabilitat natural perquè aquesta parteix de la base que l'ésser humà és un 'animal polític' , és a dir , sociable per naturalesa.

Comentari de text ( pàgina 92 )

Biografia:

Sir Karl Raimund Popper ( Imperi austrohongarès 1902 - Londres, Anglaterra 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.

Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.

L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.

El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.

El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.

Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Idees principals:

L'autor en fa una constrastació amb l'experiència de diferents fets, tambè parla sobre el enunciats cientifics mai es poden considerar verdaders si no que més endevant aquest enunciat pot ser falsat per un d'altre que ho falsi.

Títol :

Una veritat temporal.

Anàlisi del text:

En aquest text l'autor ens fa una critica sobre el pensament inductiu, ja que ens diu que una llei científica pot ser verificada però mai deixara de banda la possibilitat de ser falsada, aixi també ens diu que no troba cap justificacio de pasar de ser un enunciat particular a que pasi a ser un de universal. Aqui l'autor ens fa una especie de reflexió i ens explica amb el que esta en desacord; i que acaba dient-nos que tota llei científica ha de ser falsada ja que segons popper no hi ha fets sense teoria.

Definicions tema 2

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

- Ultimitat: És l'intent d'arribar a les qüestions últimes, a aquelles, la resposta de les quals, no admeten seguir preguntant més.

- Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses.

- Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec X, estic segur, però no es pot demostrar de manera objectiva.

- Interès emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

- Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.

- Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenent de cada cultura, època o grup social.

- Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com són. L'objecte és arribat pel subjecte.

- Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat depèn del subjecte.

- Noema: l'objecte de la consciència.

- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura i que condicionen la nostra visió del món.

- Ignorància: Estat de seguretat respecte la veritat de la ment en què s'adment el desconeixement sobre un assumpte concret.

- Autoritat: És un criter de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert en el tema tractat .

- Evidència sensible: Accepten un enunciat en la mesura que aquest bé donat pels sentits.

- Veritat com a correspondència: Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

- Criteri contextual: No hi ha cap veritat aïllada sinó tots tots coneixements estan interrelacionats.

- Consens: Acord entre diferents interlocutors sobre un determinat rema.

- Realitat contingent: És aquella que és però que no pot ser, correspon al món físic.

- Realitat psíquica: La consciència és real però el subjecte no ho és. Ex: somni

- Realitat virtual: Conjunt de percepions i sensacions que ens donen la il·lusió de la realitat física.

- Món 3: És la interacció entre el món 1 allò físic i el món dos estats mentals.

7. -Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.-

Un triangle equilàter: És real ja que és una veritat universal.
La mort: És real ja que es el final de tots i cap persona pot evitarla. Però per alte banda no es sap res de la mort ja que no es pot resucitar a cap persona i preguntar-li així que és una pregunta sense resposta.
Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Més que una realitat és un desig aixi que és una realitat psicologica.
Lara Croft: És una realitat virtual, ja que no pot sortir del joc.
Napoleó Bonaparte: Real ja que ens ha deixat constància històrrica.
Un miratge: Mai arribara a ser una veritat completa ja que no el pots veure totalment com és en realitat aixi que forma part d'una il·lusió optica.
Una flor de plàstic: Real ja que es pot tocar.
El meu aprovat: Real perque tenim la nota del examen per corrovorar la dada.
La meva alegria per l'aprovat: Sembla real però es una ralitat psiquica.
Els records de l'estiu: Són reals, formen part del segon mòn de popper.
El somni d'aquesta nit: no són reals si no que són desitjos reprimits.
Els amics del xat: Són una realitat vitrual.
La meva imatge en un mirall: Sembla real pero no ets tu verdaderament.
El que sento en veure una pel·lícula: El sentiment es real, sentit optic.
Una pel·lícula: Realitat optica.

Comentari de text ( pàgina 43 )

Autor i la seva relació amb el nazisme:

Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.
Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg). Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
La polèmica sobre "nazisme" de Heidegger és oberta; la qüestió de la seva "nazisme" de voler anar més enllà i més ençà dels nazis al comprendre i reflexionar sobre el seu pensar, com un pensar en el qual el bloqueig axiológic posa un límit a l'horitzó del seu pensar meditatiu, allò pel que no pensa el seu pensament, la no tematització en el seu pensament de zones del seu context, el que no observa que no observa (punt cec), el no pensa que no pensa.

Idees del text :

La veritat la tracta com allò cert, una cosa que pot ser comprovada, mitjançant la realitat, allò que tindra que concordar amb la realitat i l'enunciat. 

Titol:

La veritat, l'únic cert.

Estats de seguretat respecte a la veritat i anàlisis :

L'estat de seguretat que ens mostra l'autor és de estat de certesa subjectiva, ja que la ment admet un judici sense poder admetre cap altre possibilitat d'equivocació. Es contrasta clarament amb l'estat de dubte perquè aquest estat és el de dubtar sobre una cosa que no es sap si és de certa o no ho és; ja que les idees que ens proporcionen no acaben de transmetre'ns la confiança completa per poder creure en A o en B. 
L'autor en aquest text intenta de trobar un equilibri entre idealisme i realisme ja que ens proposa que la consciència és l'entrada de tot coneixement, però també ens diu que l'objecte no s'adapten al subjecte

Realisme o idealisme

La meva visió del mon es la del idealisme, ja que en penso de coses no percebudes per mi però penso que existeixen, penso, observo mes enllà del que els meus ulls poden veure, intento sentir mes enllà del que els meus sentits poden fer-ho.

A mes li poso importància en el jo i en el coneixement.

Em formulo qüestions que se que mai podré resoldre però les penso i no per no poder resoldre-les no les deixo de pensar.